Condicions per a adults: Naturalització tradicional
Per a un adult no andorrà, el camí estàndard cap a la ciutadania és la naturalització per residència, un procés exigent que reflecteix el compromís del Principat de garantir una integració genuïna i duradora. L'obtenció de la nacionalitat andorrana no només requereix un llarg període de residència a Andorra, sinó també demostrar un arrelament profund a la societat local. La llei estipula 20 anys de residència contínua i efectiva, una condició essencial per a la majoria dels sol·licitants. Aquest període es pot reduir a 10 anys per a aquells que han completat l'educació obligatòria a Andorra, o a 15 anys en el cas d'ascendència andorrana. Més enllà del temps que s'ha passat al país, l'Estat avalua la capacitat del sol·licitant per integrar-se culturalment i lingüísticament. L'examen de naturalització, que se centra en el domini del català —llengua oficial i pedra angular de la identitat del país—, així com en la història, les institucions i el funcionament del Principat, és un pas clau. S'hi afegeix una restricció important: la renúncia a la nacionalitat d'origen, ja que no es permet la doble nacionalitat. Per tant, el sol·licitant ha d'acceptar un canvi significatiu d'identitat. La sol·licitud també ha de demostrar un bon caràcter moral (antecedents penals net), un nivell de vida estable, una residència permanent i una presència administrativa consistent. El procés llarg i rigorós reflecteix l'esperit andorrà: la nacionalitat no és només una eina administrativa, sinó la culminació d'un establiment sincer i durador al país.
Residència efectiva requerida
- 20 anys de residència contínua a Andorra (regla general).
- 10 anys de residència per a aquells que van completar la seva escolarització obligatòria a Andorra (de 6 a 16 anys).
- Possibilitat de reducció a 15 anys en el cas d'un avi andorrà.
- Per matrimoni: naturalització possible després de 3 anys de matrimoni + residència (subjecte a condicions legals).
Examen d'integració
El sol·licitant ha de:
- Tenir un domini del català,
- Conèixer la història i les institucions andorranes,
- Demostrar integració a la societat andorrana.
- No es permet la doble nacionalitat
El Principat no permet la doble nacionalitat. Tots els ciutadans naturalitzats han de renunciar a la seva nacionalitat d'origen.
Requisits generals addicionals
- Antecedents penals net,
- Ingressos regulars i residència legal,
- Assegurança i estabilitat administrativa.
Procés de naturalització
- Presentació de la sol·licitud,
- Revisió per part de les autoritats,
- Publicació al BOPA (Butlletí Oficial),
- Jurament i expedició del certificat,
- Expedició del passaport andorrà.
Condicions per als infants: accés més flexible
Els infants es beneficien de condicions significativament més flexibles per adquirir la nacionalitat andorrana que les imposades als adults, cosa que reflecteix el compromís del país de facilitar la integració de les generacions més joves des dels seus primers anys. Andorra opera un sistema que combina el jus sanguinis (dret de sang) i la consideració dels antecedents educatius, cosa que permet a molts infants estrangers que resideixen al Principat adquirir la nacionalitat més ràpidament i amb menys restriccions. La via més directa continua sent la descendència: qualsevol infant amb almenys un progenitor andorrà obté automàticament la nacionalitat, tant si neix a Andorra com a l'estranger. Un infant nascut a Andorra de pares estrangers també pot reclamar la nacionalitat si un dels seus pares ha estat residint legalment al país durant almenys deu anys en el moment del naixement, una norma dissenyada per promoure l'estabilitat familiar i les arrels locals. Una altra disposició clau es refereix als infants que assisteixen a l'escola a Andorra. Aquells que han completat l'educació obligatòria dels 6 als 16 anys poden sol·licitar la nacionalitat després de deu anys de residència, un avantatge important per a les famílies expatriades que desitgen establir-s'hi permanentment. Aquest mecanisme reforça la importància del sistema educatiu andorrà com a porta d'entrada a la integració. Finalment, l'adopció juga un paper crucial: un infant estranger adoptat per un ciutadà andorrà pot adquirir la ciutadania, generalment mitjançant un procés simplificat, sobretot si és menor de 14 anys. Aquestes disposicions formen un conjunt coherent: faciliten l'assentament familiar, fomenten l'escolarització local i permeten que els joves residents s'integrin plenament a la societat andorrana. Tanmateix, una regla roman inalterada: en arribar a la majoria d'edat, l'infant generalment només ha d'escollir una nacionalitat, ja que Andorra no reconeix la doble ciutadania.
Per descendència (jus sanguinis)
Un infant nascut d'almenys un pare andorrà adquireix automàticament la ciutadania, tant si neix a Andorra com a l'estranger.
Per naixement a Andorra (requisits de residència parental)
Un infant nascut a Andorra de pares estrangers pot obtenir la ciutadania si un dels pares ha residit legalment al país durant 10 anys.
Infants que assisteixen a l'escola a Andorra
Un infant que ha assistit a l'escola a Andorra (de 6 a 16 anys) i hi ha residit durant almenys 10 anys pot sol·licitar la ciutadania en arribar a la majoria d'edat.
Adopció
En cas d'adopció per part d'un ciutadà andorrà (sovint abans dels 14 anys), es pot concedir la ciutadania.
Doble ciutadania en arribar a la majoria d'edat
Tot i que un nen obtingui la ciutadania a una edat primerenca, generalment haurà de triar només una nacionalitat en arribar a la majoria d'edat.
Per què considerar la ciutadania andorrana?
Per als expatriats, els avantatges són nombrosos:
- Un entorn fiscal atractiu,
- Una qualitat de vida excepcional a la muntanya,
- Estabilitat i participació cívica (dret de vot, compromís polític),
- La fi de les renovacions del permís de residència,
- Un entorn segur, modern i dinàmic.
La naturalització és, per tant, una opció a llarg termini per als expatriats que desitgen establir-se permanentment a Andorra.
Punts clau: com obtenir la ciutadania andorrana
- Compte dels anys de residència real
- Només són vàlids els anys de residència legal i contínua.
- Previsió de les dificultats lingüístiques
- El domini del català és essencial i s'ha de preparar amb antelació.
- Comprovació de les implicacions de renunciar a la nacionalitat d'origen
- Algunes nacionalitats, un cop perdudes, són difícils de recuperar.
Per als infants: planificació de l'escolarització
L'elecció de l'escola a Andorra pot tenir un impacte directe en l'adquisició futura de la ciutadania.
Conclusió: la nacionalitat andorrana, un compromís durador
Adquirir la nacionalitat andorrana no és una mera formalitat administrativa: és un projecte de vida que requereix temps, presència al Principat i una forta integració cultural. Per als adults, els requisits són elevats: 20 anys de residència, un examen d'integració i renúncia a la doble nacionalitat. Per als infants, alguns camins són més accessibles, en particular per descendència, naixement a Andorra o escolarització. La nacionalitat andorrana és, doncs, la culminació d'una expatriació reeixida, una elecció rara però poderosa, reservada per a aquells que volen establir arrels duradores en aquest microestat dels Pirineus.
Epona, una empresa de gestió especialitzada a Andorra, us ajuda a avançar estratègicament! Les seves àrees d'especialització inclouen la constitució de societats, l'anàlisi fiscal, l'obertura de comptes bancaris, la comptabilitat, l'expatriació i la reubicació, la compra i el lloguer d'immobles, la compra de cotxes i molt més.