Per què Andorra ha estat percebuda durant molt de temps com un paradís fiscal
Durant diverses dècades, Andorra no va gravar impostos directes ni a les persones físiques ni jurídiques. Aquesta situació va portar alguns observadors a qualificar-la de paradís fiscal, en el sentit comú del terme. El secret bancari i l'absència de retenció d'impostos sobre els ingressos financers van reforçar aquesta percepció. Tanmateix, aquesta imatge ja no es correspon amb la realitat actual: el Principat va reformar el seu sistema fiscal el 2010 i va iniciar un procés d'harmonització amb els seus veïns europeus i l'OCDE.
Reformes fiscals que van canviar l'estatus d'Andorra
La implementació de reformes de gran abast va marcar un punt d'inflexió en la fiscalitat andorrana:
- 2012: Adopció de l'impost sobre la renda de societats (IS) amb un tipus fix del 10%.
- 2015: Introducció de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), també limitat al 10%.
- Signatura de convenis fiscals amb França, Espanya, Portugal, Luxemburg i altres jurisdiccions per evitar la doble imposició i intercanviar automàticament informació fiscal.
- Alineació amb els estàndards de l'OCDE sobre transparència i lluita contra l'evasió fiscal.
Aquestes mesures van portar l'OCDE i la Unió Europea a treure Andorra de les seves llistes de paradisos fiscals.


Andorra encara està a la llista de paradisos fiscals?
La resposta és clara: no. Andorra va ser eliminada de la llista grisa de l'OCDE el 2010 i mai ha estat a la llista negra europea. Ara està classificada com una jurisdicció fiscal atractiva i que compleix les normes. Això significa que manté tipus d'interès baixos (cosa que encara de vegades alimenta la drecera del "paradís fiscal"), però dins d'un marc legal, transparent i controlat.
Un règim fiscal atractiu però compliant
El règim fiscal andorrà continua sent competitiu, però està alineat amb les pràctiques internacionals:
- Impost de societats: tipus fix del 10% (és possible reduir temporalment els tipus per a certs projectes).
- Impost sobre la renda (IRPF): escala progressiva del 0% al 10%.
- IGI (IVA andorrà): tipus estàndard del 4,5%.
- No hi ha impost sobre el patrimoni ni impost de successions entre pares i fills a Andorra.
Aquest sistema atrau empreses i particulars, però no es pot considerar un paradís fiscal en el sentit legal o fiscal del terme, perquè Andorra respecta els estàndards internacionals de transparència i substància econòmica.
Obligacions de substància i transparència
A diferència dels paradisos fiscals reals, Andorra requereix substància econòmica real per a les empreses:
- Oficina local.
- Gestió in situ eficaç.
- Presentació anual de comptes.
- Compliment de les obligacions comptables i fiscals.
Per a les persones físiques, l'accés a beneficis fiscals requereix la residència efectiva a Andorra (més de 183 dies a l'any) i el trasllat del centre dels seus interessos econòmics i personals.
En resum: un territori fiscalment atractiu però ja no un paradís fiscal
Encara avui, equiparar Andorra amb un paradís fiscal és una confusió històrica. Mentre que els seus baixos tipus impositius i el seu marc regulador estable continuen atraient inversors i expatriats, el Principat és ara un país fiscalment transparent, que compleix amb els estàndards de l'OCDE i és reconegut pels seus veïns europeus. En lloc d'un paradís fiscal, Andorra és un territori amb una fiscalitat competitiva i segura, que ofereix un equilibri entre atractiu i compliment normatiu.
Epona, una empresa de gestió especialitzada a Andorra, us ajuda a avançar estratègicament! Les seves àrees d'especialització inclouen la constitució de societats, l'anàlisi fiscal, l'obertura de comptes bancaris, la comptabilitat, l'expatriació i la reubicació, la compra i el lloguer d'immobles, la compra de cotxes i molt més.
- Impost sobre la renda limitat al 10%, impost sobre la renda del 4,5%.
- Els dividends i els guanys de capital sovint estan exempts i el marc legal és segur.
- No hi ha impost sobre el patrimoni ni impost de successions a Andorra.
- Impost sobre la renda de les persones físiques: 0–10%, escala simple i atractiva.
- Acords de doble imposició, inclosos els de França, Espanya, Portugal i Luxemburg.
- Estructures adequades: societat de responsabilitat limitada (SL), societat de responsabilitat limitada (SA), societat holding, societat immobiliària, empresari individual.
- Substància econòmica requerida: seu social, gestió local, comptabilitat.
- Obert a no residents des del 2012, inversions facilitades.
- Entorn estable, seguretat jurídica, cotitzacions socials moderades.