28.09.2025

Andorra i la Unió Europea: on som el 2025?

Andorra no és membre de la Unió Europea (UE), de l'Espai Econòmic Europeu (EEE) ni de l'espai Schengen. Tanmateix, les seves relacions amb la UE són de llarga durada i estructurades: una unió duanera per a la majoria de béns industrials des del 1991, l'adopció de l'euro mitjançant un acord monetari signat el 2011 i un Acord d'Associació UE-Andorra (i San Marino) finalitzat pels negociadors a finals del 2023 i que ara es troba en la via política i de referèndum.


Andorra no és membre de la UE ni de Schengen: l'estat exacte de la qüestió

Abans d'aprofundir en els detalls del futur acord, és important revisar el marc legal actual. Andorra no és un estat membre de la UE; no forma part de l'EEE ni de Schengen. Tanmateix, al llarg dels anys, ha construït una sèrie d'acords sectorials que l'ancoren al mercat europeu en punts clau, en particular els béns industrials i la moneda. Pel que fa a les fronteres, la situació està evolucionant: el 2024, el Consell de la UE va autoritzar l'obertura de negociacions per a un acord separat sobre la gestió de fronteres amb França i Espanya per proporcionar una base jurídica a l'absència de controls sistemàtics i coordinar els nous sistemes europeus (EES/ETIAS).

Unió duanera per a productes industrials (des del 1991)

L'acord entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat d'Andorra estableix una unió duanera per als productes industrials (no per als productes agroalimentaris). En concret, Andorra aplica l'aranzel exterior comú de la UE a aquests productes i s'alinea amb moltes normes duaneres; en canvi, els fabricants andorrans es beneficien d'un accés simplificat al mercat de la UE per a aquests béns.

L'euro i l'Acord Monetari (2011)

Per un acord monetari signat el 30 de juny de 2011, l'euro és la moneda oficial d'Andorra i el país pot encunyar les seves pròpies monedes. L'acord també inclou compromisos en matèria financera i prudencial. Les primeres monedes van circular entre el 2014 i el 2015.

Schengen: No és membre, però hi ha negociacions específiques

Andorra no forma part de Schengen. L'accés al país es fa a través de França o Espanya, membres de l'espai. El maig de 2024, el Consell de la UE va autoritzar l'obertura de negociacions per a un acord sobre diversos aspectes de la gestió de fronteres, en particular per anticipar l'entrada en vigor de l'EES/ETIAS i assegurar el marc jurídic per a l'absència de controls fronterers sistemàtics amb França i Espanya.

L'Acord d'Associació UE-Andorra (i San Marino): un mercat interior a la carta

Aquest text, conclòs a nivell de negociació el 12 de desembre de 2023, té com a objectiu obrir la participació en el mercat interior i donar suport a les polítiques dins d'un marc institucional estable, adaptat als estats petits. L'abril de 2024, la Comissió va proposar al Consell signar i concloure l'acord; encara queden passos polítics (Consell, Parlament Europeu) i després la ratificació local.

Actualite Andorre et europe 2

Què canvia l'acord: accés, alineació dinàmica i arbitratge

El projecte preveu:

  • Participació en el mercat interior.
  • Marc institucional comú amb un Comitè d'Associació, mecanismes d'arbitratge i possibles resolucions prejudicials al Tribunal de Justícia de la UE per garantir la coherència de la interpretació.
  • Polítiques relacionades (R+D, educació, consumidors, medi ambient, estadístiques, etc.).
  • Serveis financers: obertura gradual i condicions de lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme

L'accés als serveis financers és gradual (durant un període de 15 anys) i condicionat a l'auditoria dels marcs reguladors i prudencials, amb el compliment de la normativa contra el blanqueig de capitals (BLC) i el paper de les autoritats supervisores europees. Aquest és un punt clau per a Andorra (un sector bancari històricament estructurant) i una garantia per a la UE.

Especificitats andorranes: Tabac, Transport, No-discriminació

El text incorpora adaptacions: integració gradual (durant 30 anys) dels productes del tabac a la unió duanera, reconeixement mutu de certes normes de transport per carretera i el principi de no-discriminació per a les persones i empreses andorranes dins de l'àmbit cobert. H2/ Referèndum a Andorra: cronologia, normes i qüestions

L'entrada en vigor del tractat requereix la ratificació per part de les parts. Per part de la UE: llum verda del Consell, consentiment del Parlament Europeu i, a continuació, decisió de concloure. Per part andorrana: referèndum anunciat pel govern; el 2025 i ajornat al 2026, el Consell General està examinant les normes de consulta. Nota: segons la premsa local, el projecte de reglament no requereix quòrum ni majoria qualificada: prevaldria una majoria simple de vots vàlids. H3/ Per què el calendari també depèn de la UE

La seqüència per part europea (signatura, consentiment, possible pertinença mixta si hi ha competències dels Estats membres en joc) pot influir en el calendari andorrà. Diversos funcionaris i observadors han esmentat un ajornament de la votació a l'espera d'aclarir la naturalesa exacta de l'acord (mixt o no) i el camí institucional a través del Consell/Parlament.

Què canvia (o no canvia) l'associació en comparació amb l'EEE

El futur acord no converteix Andorra en un Estat membre, però li ofereix una integració funcional al mercat interior de manera contractual i evolutiva, amb actualitzacions de les normes adoptades. Aquesta arquitectura, considerada "similar a l'EEE" però més àmplia en certes àrees, està dirigida específicament a països més petits que volen accedir a llibertats clau sense els atributs polítics (i les obligacions) de la plena pertinença.

Actualite Andorre et europe 2

Economia i vida pràctica: què podria canviar l'associació

Per a les empreses, l'accés al mercat interior promet un entorn regulador clar i, un cop finalitzats els períodes de transició, unes condicions competitives més previsibles. Per als residents, els capítols sectorials serien el resultat d'una certa facilitat de moviment i reconeixement (per exemple, en el transport per carretera). Els serveis financers seguiran una rampa d'accés gradual, sota una supervisió reforçada, un requisit de la UE i una oportunitat perquè Andorra augmenti la credibilitat del seu centre financer.

Què no canvia

L'acord no implica la pertinença a la UE ni la participació automàtica a Schengen (que està coberta per un altre acord en negociació). La fiscalitat continua sent una responsabilitat andorrana (subjecte als compromisos internacionals ja adquirits, en particular l'AEOI/BEPS), i el tabac conserva un règim derogatori transitori. L'euro continua sent la moneda, tal com és avui.

Fronteres: aclariments útils

Si s'arriba a un acord fronterer, proporcionarà una base jurídica clara per a l'absència de controls sistemàtics entre Andorra i els seus veïns, alhora que connectarà tècnicament el país als sistemes EES/ETIAS i assegurarà el reconeixement dels permisos de residència andorrans per a nacionals de tercers països.

Conclusió: Una Europa "a l'abast", sense pertinença formal

Andorra no és la UE, però la seva arquitectura d'acords —duanes, moneda i cooperació fiscal— la converteix en un veí altament integrat. L'Acord d'Associació descriu el següent pas: accés al mercat interior, alineació i governança compartida, amb períodes de transició i derogacions calibrades. El referèndum donarà als ciutadans l'última paraula. Alhora, un acord fronterer separat ha de modernitzar la gestió de les fronteres a l'era EES/ETIAS. Per a les empreses i els residents, el missatge és clar: més oportunitats europees, a canvi d'una inversió en compliment i capacitat administrativa. És, en el fons, el compromís clàssic d'integració sense pertinença, especialment adequat per a un microestat alpí que sempre ha construït la seva prosperitat forjant vincles estrets amb els seus dos grans veïns i la Unió.

Epona, una empresa de gestió especialitzada a Andorra, us ajuda a avançar estratègicament! Les seves àrees d'especialització inclouen la constitució de societats, l'anàlisi fiscal, l'obertura de comptes bancaris, la comptabilitat, l'expatriació i la reubicació, la compra i el lloguer d'immobles, la compra de cotxes i molt més.