Què significa realment el terme "paradís fiscal" a Europa?
Abans de jutjar, és essencial definir què s'entén per paradís fiscal. Aquest terme té un ús ampli, de vegades vague, i els estàndards internacionals requereixen criteris precisos. "Paradís fiscal" és un terme que s'utilitza sovint en els mitjans de comunicació, la política i pels ciutadans, però no tothom està d'acord amb la definició exacta. És l'absència d'impostos? La facilitat d'evasió fiscal? El secret bancari? Perquè un territori sigui classificat legalment com a paradís fiscal, ha de complir criteris oficials: tributació baixa o nul·la, secret bancari, manca de transparència i manca de cooperació internacional. La Unió Europea i l'OCDE defineixen llistes segons estàndards precisos. En el context europeu, alguns territoris són sovint assenyalats, però molts han hagut de canviar sota la pressió internacional.
Criteris de reconeixement oficial
- Tipus impositius molt baixos o nuls.
- Secret bancari o normes de confidencialitat molt laxes.
- Manca de transparència en els comptes o les estructures jurídiques.
- Manca d'estàndards de compliment de l'OCDE o la UE (intercanvi automàtic d'informació, etc.).
- Poca o cap substància econòmica, és a dir, poca activitat real, cap oficina local, pocs llocs de treball o inversió locals.
Territoris sovint citats a Europa
- Dependències britàniques (Illes Caiman, etc.), tot i que geogràficament no es troben a la UE.
- Mònaco, Liechtenstein, Andorra i, de vegades, Luxemburg, depenent del context.
- Certs territoris o dependències d'ultramar (Jersey, Guernsey, etc.).
Aquests territoris sovint han hagut d'adoptar reformes davant les crítiques i demandes de l'OCDE/UE.
Reformes europees i pressió internacional
Europa no es queda de braços plegats. Des dels anys 2000, i particularment després de la crisi financera del 2008, la UE i l'OCDE han multiplicat les iniciatives per augmentar la transparència, combatre l'evasió fiscal i definir llistes negres i grises de jurisdiccions no cooperatives. Aquestes mesures han portat molts països i territoris a modificar la seva legislació, signar tractats fiscals i aplicar estàndards internacionals per deixar de ser considerats paradisos fiscals.
Estàndards de transparència de l'OCDE/UE
- Intercanvi automàtic d'informació (Common Reporting Standard, CRS).
- Signatura de tractats de doble imposició.
- Reformes legislatives que imposen obligacions substantives a les empreses.
Llistes negres i grises
- L'OCDE manté una llista grisa de jurisdiccions en procés de compliment amb l'OCDE i una llista negra de les que es neguen a cooperar.
- La UE té el seu propi mecanisme: territoris no cooperatius basats en certs criteris (transparència, fiscalitat justa, etc.).
Conseqüències per als territoris afectats
- Augment dels riscos de sancions o exclusió de certs acords financers.
- Pressió mediàtica i diplomàtica.
- Necessitat d'alinear els tipus impositius, augmentar la transparència i demostrar una "substància" econòmica real.
Andorra: Desxifrant idees preconcebudes i realitat fiscal
Andorra ha estat percebuda durant molt de temps com un paradís fiscal: sense impostos directes sobre particulars o empreses, secret bancari i tributació mínima. No obstant això, durant els darrers deu anys, el país ha implementat diverses reformes importants. Avui dia, el seu sistema fiscal no només és baix, sinó que també compleix amb els estàndards internacionals: impost de societats, impost sobre la renda, tractats fiscals i requisits de transparència. No figura en cap llista negra o grisa de l'OCDE o de la Unió Europea, però continua sent molt atractiu des del punt de vista del cost fiscal.
Història de les reformes fiscals a Andorra
- 2012: Introducció de l'impost sobre la renda de societats (IS) amb un tipus únic del 10%.
- 2015: Creació de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), també limitat al 10%.
- Signatura de tractats fiscals amb França, Espanya, Portugal, Luxemburg, etc., per evitar la doble imposició.
- Alineació amb els estàndards de l'OCDE sobre transparència bancària i intercanvi automàtic d'informació.
El sistema fiscal actual: tipus, obligacions, transparència
- Impost sobre societats (IS): un tipus únic del 10%.
- Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF): una escala progressiva del 0 al 10%.
- IGI (IVA andorrà): un tipus estàndard del 4,5%.
- No hi ha impost sobre el patrimoni i un impost de successions (entre pares/fills) molt limitat a Andorra.
Requisits de substància econòmica: gestió local, oficines, comptes dipositats, presència real (residència de més de 183 dies per a les persones físiques) per beneficiar-se dels avantatges.
Com es diferencia Andorra dels veritables paradisos fiscals
Molts territoris combinen una baixa tributació amb una manca de transparència. Aquests són els que legalment es classifiquen com a paradisos fiscals. Andorra, en canvi, tot i oferir tipus impositius baixos, ja no compleix els criteris de secretisme i manca de transparència. Aplica els estàndards de l'OCDE, desenvolupa la cooperació internacional i imposa obligacions reals, cosa que la distingeix clarament de les jurisdiccions encara classificades.
Transparència i cooperació internacional
- Acord d'intercanvi automàtic d'informació fiscal (CRS). Andorra ha signat nombrosos acords bilaterals.
- Requisit per a les empreses de presentar comptes.
- Gestió econòmica real: necessitat d'una oficina local, una activitat concreta.
Obligació de residència o centre d'interès econòmic
- Per beneficiar-se de règims fiscals reduïts o de residència fiscal, cal viure realment a Andorra (sovint més de 183 dies).
- Trasllat del centre d'interessos econòmics (ingressos, família, habitatge, etc.) al país.
Andorra: Oportunitats per a l'optimització fiscal, però no per a l'evasió fiscal
Tant per a particulars com per a empreses, Andorra ofereix oportunitats fiscals legítimes: impostos moderats, tipus estables i l'absència de certs càrrecs o impostos presents en altres llocs. Tanmateix, és crucial entendre que "optimització" no significa "evasió": respectar la legalitat, la presència, la substància i la transparència és essencial.
Per a empreses
- Tipus d'impost sobre la renda de societats del 10%, competitiu amb molts països europeus.
- Les estructures de holding, les societats basades en actius, etc., permeten optimitzar la tributació dels dividends o les rendes del capital.
Per a particulars
- IRPF limitat al 10%, poc o cap impost sobre el patrimoni i impost de successions limitat.
- Residència fiscal possible amb presència suficient i trasllat del centre d'interès econòmic.
Requisits per mantenir el compliment
- Tenir residència efectiva a Andorra (nombre de dies necessaris).
- Substància econòmica per a empreses: oficina, direcció, funcions reals.
- Obligació de presentar comptes i complir amb les obligacions fiscals internacionals.
Limitacions, riscos i bones pràctiques
Si bé Andorra presenta oportunitats reals, no és un paradís fiscal incondicional: hi ha limitacions, obligacions i riscos, especialment pel que fa al compliment normatiu, la percepció internacional i la substància econòmica. Un ús mal preparat podria comportar ajustaments fiscals o crítiques públiques.
Riscos legals i de reputació
- Si no es compleixen els requisits (residència física, substància econòmica), les autoritats fiscals estrangeres poden qüestionar els beneficis.
- Intercanvi d'informació: la transparència significa que els bancs/autoritats externes poden tenir accés a les dades.
Requisits de substància
- Comptabilitat, gestió empresarial in situ, presència de responsables locals de la presa de decisions.
- No confieu únicament en estructures en paper.
Assessorament per mantenir-vos dins del marc legal
- Demaneu suport a empreses especialitzades (Gestoria) com ara Epona, o consulteu experts fiscals especialitzats en el cas d'un expedient complex.
- Verifiqueu el compliment dels tractats fiscals internacionals.
- Documenteu adequadament totes les activitats, ingressos i inversions.
Conclusió
Andorra, tot i que sovint es cita en debats sobre paradisos fiscals, ja no apareix a cap llista negra o grisa oficial. Ha experimentat una profunda transformació del seu règim fiscal: impostos de societats i sobre la renda, tractats internacionals i estàndards de transparència. El resultat és un territori fiscalment molt atractiu, però que compleix les normes, és estable i transparent. Per a les empreses i els particulars, això ofereix un bon compromís: optimització fiscal real, absència d'opacitat i seguretat jurídica. Però aquest atractiu depèn del compliment de les normes, una presència efectiva, substància econòmica i un bon suport professional. Andorra no és un paradís fiscal, però sens dubte és un dels règims fiscals més atractius d'Europa, fora de la UE, per a aquells que busquen combinar optimització i legalitat.
Epona, una empresa de gestió especialitzada a Andorra, us ajuda a avançar estratègicament! Les seves àrees d'especialització inclouen la constitució de societats, l'anàlisi fiscal, l'obertura de comptes bancaris, la comptabilitat, l'expatriació i la reubicació, la compra i el lloguer d'immobles, la compra de cotxes i molt més.