Què és un paradís fiscal segons la UE i l'OCDE?
Abans d'enumerar els països, cal definir els conceptes bàsics. El terme "paradís fiscal" evoca immediatament l'absència d'impostos i l'opacitat. Però legalment, no és tan senzill. L'OCDE i la Unió Europea prefereixen referir-se a jurisdiccions no cooperatives. Avaluen els estats segons tres criteris principals: transparència, tributació justa i aplicació de normes internacionals. En funció d'aquests criteris, les jurisdiccions es poden incloure a la llista negra (no cooperatives) o a la llista grisa (compromeses a millorar el seu sistema fiscal). Els criteris utilitzats:
- Fiscalitat justa: no atreure artificialment beneficis sense activitat real.
- Transparència: intercanvi automàtic d'informació, aixecament del secret bancari.
- Substància econòmica: existència d'activitats locals genuïnes, llocs de treball i negocis reals.
Diferència entre llista negra i llista grisa
- Llista negra: països que es neguen a adoptar normes.
- Llista grisa: països que han assumit compromisos però que encara no compleixen.
La llista negra de la Unió Europea del 2025
Actualitzada el febrer del 2025, la llista negra de la UE inclou 12 jurisdiccions considerades poc cooperatives en matèria fiscal. Aquests territoris no han assumit compromisos suficients o no han implementat les reformes promeses. Les conseqüències inclouen una major supervisió, mesures defensives i una major vigilància dels fluxos financers.
Països i territoris inclosos a la llista (febrer del 2025)
- Samoa Americana
- Anguilla
- Fiji
- Guam
- Palau
- Panamà
- Rússia
- Samoa
- Trinitat i Tobago
- Illes Verges Nord-americanes
- Vanuatu
Aquests territoris no compleixen els estàndards internacionals de transparència fiscal i són supervisats de prop per Brussel·les i l'OCDE.
La Llista Grisa del 2025: Jurisdiccions sota vigilància
La Llista Grisa inclou països que no es consideren plenament cooperatius, però que s'han compromès a reformar-los. Per tant, no estan sancionats, sinó que romanen sota vigilància fins que es compleixin les seves promeses.
Països actualment monitoritzats
- Antigua i Barbuda
- Belize
- Brunei Darussalam
- Eswatini
- Seychelles
- Turquia
- Vietnam
- Illes Verges Britàniques
Turquia, membre del Consell d'Europa però no de la UE, es troba entre les jurisdiccions en qüestió perquè certes pràctiques fiscals no compleixen plenament els criteris establerts per la Unió.
Europa i els paradisos fiscals: una paradoxa
Tot i que cap país de la UE està oficialment inclòs en aquestes llistes, diversos estats europeus són criticats regularment per ONG i alguns economistes per les seves polítiques fiscals altament avantatjoses. Irlanda, Luxemburg, els Països Baixos i Malta de vegades són anomenats "quasi paradisos fiscals" perquè atrauen multinacionals amb tipus reduïts o règims específics.
Casos d'estats membres sovint criticats
- Irlanda: tipus impositiu de societats del 12,5%.
- Luxemburg: estructures de holding històricament atractives.
- Països Baixos: règims fiscals favorables per a certes multinacionals.
- Malta: tributació favorable de dividends i royalties.
Cal destacar, però, que cap d'aquests estats no cotitza oficialment, ja que apliquen les normes de transparència de l'OCDE i la UE.
Andorra: No un paradís fiscal, sinó una fiscalitat optimitzada
Sovint s'esmenta Andorra quan es parla de paradisos fiscals. Tanmateix, aquest petit principat situat als Pirineus no apareix ni a la llista negra ni a la llista grisa. Des del 2012, ha reformat àmpliament el seu sistema fiscal per complir amb els estàndards internacionals. No obstant això, manté un sistema fiscal molt favorable, cosa que alimenta la seva reputació.
Reformes clau d'Andorra
- 2012: Introducció de l'impost sobre societats (10%).
- 2015: Creació de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), amb un límit del 10%.
- Signatura de convenis fiscals amb França, Espanya, Portugal, etc.
Alineació amb els estàndards de l'OCDE per a l'intercanvi automàtic d'informació.
Tipus actuals
- IS: 10% màxim.
- IRPF: Escala progressiva 0–10%.
- IGI (IVA local): 4,5%.
- No hi ha impost sobre el patrimoni ni impost directe de successions a Andorra.
Optimització fiscal vs. evasió fiscal
- Resideix més de 183 dies/any per obtenir la residència fiscal.
- Demostració de substància econòmica real per a les empreses (oficines, comptes, direcció).
- Transparència total: Andorra coopera amb l'OCDE i la UE.
Per tant, Andorra no és un paradís fiscal en el sentit legal, sinó un país fiscalment competitiu que permet una optimització legal i atractiva.
Conclusió
Les llistes negres i grises de la UE ajuden a aclarir les jurisdiccions realment poc cooperatives. El 2025, cap estat membre de la UE està classificat, però territoris externs com Panamà, les Seychelles i Turquia estan sota vigilància. Andorra, sovint associada amb paradisos fiscals en el passat, s'ha transformat: el seu règim fiscal és atractiu, però transparent i conforme amb els estàndards internacionals. Per tant, per a les empreses i els particulars, representa una oportunitat per a l'optimització fiscal legal, molt lluny de l'opacitat que caracteritza els veritables paradisos fiscals.
Epona, una empresa de gestió especialitzada a Andorra, us ajuda a avançar estratègicament! Les seves àrees d'especialització inclouen la constitució de societats, l'anàlisi fiscal, l'obertura de comptes bancaris, la comptabilitat, l'expatriació i la reubicació, la compra i el lloguer d'immobles, la compra de cotxes i molt més.