El sistema fiscal xipriota: un dels més avantatjosos d'Europa
La fiscalitat xipriota sovint es descriu com una de les més favorables de la Unió Europea, especialment per als residents no domiciliats. Les empreses es beneficien d'un tipus impositiu de societats del 12,5%, un dels més baixos d'Europa. Tanmateix, són sobretot els avantatges per als particulars els que han fet la reputació del país.
Els residents fiscals xipriotes es beneficien de nombroses exempcions:
- Els dividends rebuts de l'estranger estan completament exempts d'impostos, sempre que l'empresa emissora no tingui la seu en un paradís fiscal reconegut i el beneficiari no tingui una participació majoritària.
- Els guanys de capital (accions, criptoactius, etc.) no es graven, tret que derivin de béns immobles situats a Xipre.
- Els ingressos de font estrangera estan en gran part exclosos de l'àmbit fiscal per als nous residents no domiciliats.
- No hi ha impost sobre el patrimoni, impost de successions ni impost sobre donacions per als residents.
Els salaris també es beneficien d'importants exempcions fiscals. Per exemple, els expatriats que guanyen uns ingressos anuals superiors a 55.000 € poden beneficiar-se d'una exempció d'impostos del 50% sobre els seus ingressos durant 17 anys. En resum, Xipre ofereix un marc fiscal extremadament competitiu per als expatriats europeus que busquen una residència legal al sol, tot mantenint un punt de suport a la Unió Europea.
L'estatus xipriota de "no dom": l'arma fiscal de l'expatriat
El règim no dom (no domiciliat), inspirat en el model britànic, és la clau de l'èxit de Xipre amb els nous residents rics. Aquest estatus està disponible per a qualsevol persona que transfereixi la seva residència fiscal a Xipre sense haver-hi estat domiciliada durant els 20 anys anteriors. Un cop obtingut aquest estatus, l'individu esdevé resident fiscal xipriota —i, per tant, tributa sobre els seus ingressos mundials— però sense estar subjecte a l'Impost Especial sobre la Renda Passiva (SDC).
En termes concrets, això significa que un expatriat no nacional no paga impostos sobre:
- Els seus dividends,
- Els seus interessos bancaris,
- Els seus guanys financers.
Aquest règim s'aplica durant 17 anys després del trasllat. Això és un avantatge considerable per als inversors, emprenedors internacionals o propietaris de societats holding, que poden rebre els seus ingressos i dividends estrangers sense cap retenció d'impostos local.
Comparació entre Xipre i Andorra: dos models, dues filosofies fiscals
Comparar Xipre i Andorra és interessant perquè aquestes dues jurisdiccions comparteixen el mateix objectiu: oferir un marc fiscal atractiu i estable per als expatriats, però els seus enfocaments difereixen profundament. Xipre és un estat membre de la Unió Europea, cosa que facilita els procediments bancaris, la lliure circulació i el reconeixement administratiu. El seu règim fiscal es basa en estatus fiscals especials, com ara "no dom", dissenyats per atraure inversors i residents amb ingressos elevats. El país aplica un sistema fiscal lleuger però regulat, d'acord amb els estàndards europeus. Andorra, per la seva banda, no és membre de la UE, però manté acords econòmics i duaners amb els seus veïns. El seu sistema fiscal és senzill, uniforme i sostenible:
- Impost sobre la renda limitat al 10%,
- Impost de societats al 10%,
- Sense tributació dels actius mundials,
- Sense impost de successions ni impost de donacions entre residents.
Mentre que Xipre ofereix beneficis a través d'un règim específic i durant un període limitat (per exemple, 17 anys per a residents no nacionals), Andorra ofereix un sistema fiscal permanent i generalitzat, aplicable a tots els residents independentment del seu estatus.
Ubicació i qualitat de vida: Xipre, l'illa mediterrània davant d'Andorra, al cor dels Pirineus
Mudar-se a l'estranger mai no és només una qüestió de consideracions fiscals. Les condicions de vida i la ubicació geogràfica tenen un paper important en l'elecció d'un país de residència. En aquest sentit, Xipre i Andorra ofereixen dues realitats molt diferents, que poden influir significativament en la vida quotidiana d'un expatriat. Xipre és una illa aïllada a l'extrem oriental de la Mediterrània, entre Grècia, Turquia i el Líban. El seu clima és càlid, assolellat durant més de 300 dies a l'any, i la seva atmosfera recorda el sud d'Europa amb una marcada influència anglosaxona. Però aquesta ubicació insular té un inconvenient: l'aïllament logístic. Existeixen connexions aèries amb Europa (principalment via Atenes o Londres), però cal acceptar una certa distància dels principals centres econòmics del continent. Els temps de viatge són llargs, els intercanvis comercials són menys fluids i la vida quotidiana es pot percebre com més insular. A més, el mercat local continua sent limitat. L'illa té una població de poc més d'un milió d'habitants, amb una economia dominada pels serveis financers, el turisme i el sector immobiliari. Per a un emprenedor o inversor en línia, això és viable; per a un executiu o expatriat que busca un ecosistema empresarial dinàmic connectat a l'Europa Occidental, es pot convertir ràpidament en una barrera.
Per contra, Andorra es beneficia d'una ubicació geogràfica estratègica. Situada entre França i Espanya, es troba al cor d'Europa sense pertànyer a la Unió Europea. Aquesta posició ofereix un doble avantatge: la proximitat immediata a dues grans economies europees i la neutralitat fiscal i política d'un microestat independent. Des d'Andorra, és fàcil arribar a Barcelona o Tolosa en tres hores, i les infraestructures viàries modernes permeten un accés ràpid a les ciutats veïnes. Andorra també es beneficia de l'accés directe a la moneda única (l'euro) tot mantenint la seva sobirania fiscal. Diàriament, la qualitat de vida d'Andorra és un dels seus principals actius: baixa criminalitat, aire net, un cost de vida més baix que a Suïssa o Mònaco i un sistema sanitari eficient. La infraestructura digital i bancària és moderna, i la vida comunitària és internacional, amb una forta presència francòfona i hispana.
En comparació, Xipre ofereix un entorn costaner i un ritme de vida mediterrani, però a costa de l'aïllament geogràfic i una forta dependència dels sectors financer i immobiliari. Andorra, situada més cèntricament, ofereix un entorn més equilibrat: estil de vida de muntanya, connectivitat europea i estabilitat econòmica, que atrauen cada cop més expatriats i famílies actius. Així, mentre que Xipre atrau visitants amb el seu clima i la seva pertinença a la Unió Europea, Andorra guanya per la seva accessibilitat, proximitat a França i Espanya, i una qualitat de vida més convenient per als europeus que volen mantenir-se connectats sense la càrrega de les regulacions de la UE.
Diferències clau entre Xipre i Andorra
Pel que fa a l'expatriació, l'elecció entre Xipre i Andorra depèn del perfil i les prioritats del contribuent. Un emprenedor que vulgui romandre a la Unió Europea, mantenir les seves instal·lacions bancàries i administratives i beneficiar-se d'un marc fiscal flexible sobre dividends o ingressos financers trobarà Xipre més adequat. L'illa ofereix un entorn empresarial internacional (especialment en tecnologia financera, transport marítim i gestió de patrimonis), una mà d'obra qualificada que parla anglès i un sistema fiscal dissenyat per a inversors globals. D'altra banda, un líder empresarial digital, un inversor en criptomonedes o un consultor independent que busca una tributació estable, sense burocràcia ni obligacions de la UE, preferirà Andorra. La seva simplicitat fiscal —un impost únic amb un límit del 10% i cap impost sobre el patrimoni— atrau els emprenedors que busquen assegurar la seva posició en un entorn segur, independent i muntanyós.
Es podria resumir de la següent manera: Xipre atrau els professionals financers europeus, Andorra els emprenedors independents i mòbils.
Conclusió: paradís fiscal o equilibri fiscal?
Anomenar Xipre un "paradís fiscal" és una simplificació. L'illa no és un paradís en el sentit opac del terme, sinó una jurisdicció amb un sistema fiscal privilegiat, alineat amb els estàndards internacionals. Ofereix als expatriats un compromís poc comú: avantatges fiscals significatius dins d'un marc plenament europeu. L'estatus de no nacional i l'absència d'impost sobre guanys de capital o dividends estrangers la converteixen en una ubicació estratègica per a inversors i pensionistes rics. Andorra, per la seva banda, representa una filosofia diferent: una tributació mínima, clara i sostenible, sense distinció d'estatus. No cal sol·licitar un règim especial per beneficiar-se de tipus baixos: l'impost sobre la renda, les societats i el patrimoni estan naturalment limitats al 10%. En resum, Xipre és el paradís fiscal de la Unió Europea, calibrat per al capital i els inversors internacionals, mentre que Andorra continua sent l'El Dorado fiscal per a emprenedors actius i famílies que busquen simplicitat, seguretat i estabilitat a llarg termini. L'elecció entre els dos depèn no només del tipus impositiu, sinó també del pla de vida: romandre ancorat en el marc europeu amb una fiscalitat avantatjosa (Xipre) o emancipar-se completament del sistema comunitari en favor d'una fiscalitat ultralleugera i sostenible (Andorra).
Epona, una empresa de gestió especialitzada a Andorra, us ajuda a avançar estratègicament! Les seves àrees d'especialització inclouen la constitució de societats, l'anàlisi fiscal, l'obertura de comptes bancaris, la comptabilitat, l'expatriació i la reubicació, la compra i el lloguer d'immobles, la compra de cotxes i molt més.