Fiscalitat personal: Dubai vs. Andorra
La primera pregunta que es fan els futurs expatriats és simple: "Quant impostos he de pagar sobre els meus ingressos personals?" Ambdues jurisdiccions tenen enfocaments molt atractius, però no idèntics.
Dubai: Sense impost sobre la renda de les persones físiques
Als Emirats Àrabs Units, actualment no hi ha impost sobre la renda de les persones físiques a nivell federal o emiratí. Els salaris, els ingressos personals i la majoria dels guanys financers privats no estan subjectes a l'impost sobre la renda local. Tampoc hi ha una declaració tradicional de l'impost sobre la renda de les persones físiques.
No obstant això, la vida quotidiana no està completament "lliure d'impostos":
- Des del 2018 s'aplica un tipus d'IVA del 5% a la majoria de béns i serveis.
- Certes categories de productes (tabac, begudes ensucrades, etc.) estan subjectes a impostos específics.
Andorra: Impost sobre la renda limitat al 10%
A Andorra, l'impost sobre la renda de les persones físiques és progressiu, amb un límit del 10% per als ingressos més alts. Els llindars d'ingressos més baixos es beneficien de tipus reduïts: fins a 24.000 € d'ingressos anuals, l'impost pot ser zero; entre aproximadament 24.000 € i 40.000 €, el tipus marginal és del 5%; per sobre d'això, el tipus màxim és del 10%. Aquest esquema converteix Andorra en un dels països amb la tributació personal més baixa d'Europa, però no és un sistema impositiu del 0%.
Lectura comparativa
- Dubai: Sense impost sobre la renda de les persones físiques sobre els salaris i la renda privada; IVA del 5%.
- Andorra: Tipus d'impost sobre la renda limitat al 10%, sense impost sobre el patrimoni a Andorra, tributació generalment moderada; IVA local (IGI) del 4,5%, inferior al tipus estàndard d'IVA europeu.
En termes absoluts, sobre els ingressos purs del treball, Dubai es manté per sota d'Andorra (0% enfront de fins al 10%). D'altra banda, Andorra ofereix una tributació baixa tot i que roman integrada en el marc europeu, cosa que pot facilitar el comerç amb els països veïns per a aquells que mantenen interessos econòmics a Europa.
Fiscalitat de societats: establiment d'empreses a Dubai o Andorra
Per a líders empresarials, autònoms amb ingressos elevats o propietaris d'empreses de serveis, el sistema fiscal aplicable a l'estructura legal és tan crucial com el que s'aplica als ingressos personals.
Dubai: un marc en evolució
Contràriament a la creença popular que és un territori "lliure d'impostos", els Emirats Àrabs Units han introduït un impost de societats a nivell federal.
- S'aplica un tipus del 9% als beneficis superiors a 375.000 AED (aproximadament 100.000 USD). Per sota d'aquest llindar, el tipus és del 0%.
- Les grans multinacionals per sobre d'un cert nivell de facturació global estan subjectes a un règim fiscal mínim del 15%, d'acord amb els estàndards de l'OCDE (impost mínim global).
Aclariment important: les zones franques de Dubai poden mantenir un règim preferencial, de vegades del 0% sobre certs ingressos, si es compleixen les condicions locals (activitat conforme a la llicència, operacions principalment dins de la zona o internacionalment, sense "barreja" amb el mercat nacional sense complir les normes). A la pràctica, això significa que la tributació de societats a Dubai ja no és sistemàticament zero, especialment per a les estructures actives al mercat local o que generen volums significatius.
Andorra: Impost sobre la renda limitat al 10%
A Andorra, l'impost sobre la renda de societats està limitat al 10% sobre el benefici net, amb la possibilitat de règims reduïts o exempcions parcials segons l'activitat i els anys inicials. Certes empreses amb operacions internacionals, o societats holding, poden beneficiar-se d'una tributació efectiva més baixa en casos específics, sempre que compleixin els criteris de substància econòmica.
Lectura comparativa
- Dubai: 0% fins a 375.000 AED en beneficis anuals, després un 9% per sobre d'això.
- 9% estàndard per a la majoria de les empreses, excepte per als règims especials a les zones franques.
- Andorra: tipus impositiu de societats complet del 10%, de vegades reduït per a certes activitats.
En resum, per a una PIME de serveis o consultoria amb un marge elevat:
- Dubai continua sent molt competitiu sempre que l'estructura compleixi les regulacions locals (llicència, substància en una zona franca, etc.), amb un tipus efectiu del 0 al 9%.
- Andorra és molt transparent: límit del 10%, dins d'un marc estable, sense una inflació reguladora ràpida.
Requisits de residència i presència fiscal
Tenir una empresa o un compte bancari en un país no és suficient: el que determina on es paga l'impost sobre les persones físiques és la residència fiscal. Les condicions per obtenir aquesta residència difereixen notablement entre els Emirats i Andorra.
Dubai: Residència mitjançant visat econòmic
Als Emirats, obtenir l'estatut de residència generalment requereix un visat (inversor, empleat, empresari, "visat d'or", etc.). Aquest visat permet viure legalment a Dubai i obrir-hi comptes locals. La legislació fiscal local no imposa impost sobre la renda, i la residència fiscal de les persones físiques es dedueix en gran mesura per estar establert a Dubai i tenir-hi el centre de la vida econòmica. Tanmateix, pel que fa al país d'origen, sovint cal demostrar que el centre dels interessos econòmics i familiars s'ha transferit realment, per evitar que un antic país de residència continuï reclamant impostos. Això de vegades implica reduir els vincles immobiliaris i professionals al país que s'ha abandonat.
Andorra: Presència física i centre d'interessos
A Andorra, la regla tradicional es basa en el criteri dels 183 dies: residir més de la meitat de l'any al país i establir-hi el centre dels interessos econòmics, familiars o immobiliaris. Hi ha diversos règims de residència (residència activa per a persones que gestionen un negoci local; residència anomenada "passiva" o "d'inversor internacional" amb requisits mínims d'actius i presència), però per ser reconegut com a resident fiscal, l'administració —i especialment altres Estats— tenen en compte tant la durada de l'estada (sovint 183 dies o més) com la realitat econòmica in situ.
Lectura comparativa
- Dubai: Residència mitjançant visat econòmic, sense impost sobre la renda local. El llindar dels dies que realment hi passen continua sent més flexible a la pràctica, però cal aportar proves que la base de residència ha canviat realment.
- Andorra: La residència fiscal està fortament lligada a la presència física (≈183 dies/any) i al centre dels interessos econòmics.
El punt clau és el reconeixement internacional: Andorra aplica els estàndards europeus en termes de transparència i cooperació fiscal. Dubai també està evolucionant ràpidament en aquesta direcció, però de vegades encara es percep com un lloc per optimitzar i supervisar, cosa que pot desencadenar sol·licituds de justificació per part de les autoritats fiscals d'origen.
Entorn vital, proximitat geogràfica i percepció normativa
L'elecció entre Dubai i Andorra no és únicament fiscal. També afecta l'estil de vida, la ubicació i la manera com les autoritats estrangeres perceben la coherència del canvi de residència.
Ubicació i accés
- Andorra: Un microestat als Pirineus, fronterer amb França i Espanya. Fàcil viatge a Europa Occidental, fus horari europeu i continuïtat cultural.
- Dubai: Un centre global al Golf, amb accés aeri directe a Àsia, Europa i Àfrica, un fus horari mitjà i un ecosistema internacional altament orientat als negocis i serveis.
Segons el perfil, aquesta geografia és important. Els emprenedors els clients, socis i activitats dels quals romanen principalment a Europa poden trobar Andorra més convenient. Les empreses orientades internacionalment (mercats MENA, Àsia, Àfrica Oriental, inversió global) sovint prefereixen Dubai.
Percepció per part de les administracions estrangeres
- Andorra ara està integrada en un marc de transparència fiscal, amb cooperació internacional, acords de doble imposició (per exemple, amb França) i intercanvi d'informació.
- Els Emirats, inclòs Dubai, han introduït un impost de societats i un IVA, i s'han alineat amb l'OCDE per a les multinacionals (tipus mínim efectiu del 15% per a grups molt grans).
Aquest desenvolupament està acostant gradualment Dubai a un model "normalitzat": el medi ambient continua sent fiscalment eficient, però ja no es percep com una zona completament no regulada.
En resum: expatriació fiscal a Dubai o Andorra?
L'elecció entre Dubai i Andorra depèn del perfil de l'expatriat, la ubicació real de la seva activitat econòmica i la capacitat de justificar la seva residència fiscal davant les autoritats del seu país d'origen. Per a un directiu o autònom els ingressos del qual provenen principalment del treball, Dubai continua sent una de les jurisdiccions més atractives del món. L'absència d'impost sobre la renda, la simplicitat administrativa i l'entorn proempresarial proporcionen un marc particularment competitiu per als professionals que volen optimitzar les seves despeses i prosperar en un ecosistema internacional orientat als negocis. Per contra, per a una empresa de serveis o consultoria que busca operar en un entorn europeu estable, Andorra ofereix un model equilibrat. El país combina una tributació personal limitada al 10%, un impost sobre la renda de societats també limitat al 10% i un IVA local (IGI) del 4,5%. Aquesta combinació forma part d'un marc regulador reconegut internacionalment, que ofereix tant seguretat jurídica com proximitat als principals mercats europeus. A nivell estrictament fiscal, Dubai ha introduït un impost de societats del 9% per sobre d'un cert llindar de beneficis, tot mantenint règims preferencials en certes zones franques. Aquest desenvolupament està en línia amb els estàndards internacionals imposats per l'OCDE i reforça la credibilitat del model econòmic local. Andorra, per la seva banda, continua compromesa amb un impost de societats limitat al 10%, amb règims específics per a certes activitats internacionals i un requisit de substància econòmica clarament definit. A la pràctica, Dubai atrau principalment emprenedors o executius que volen reorganitzar la seva vida professional a escala mundial, en un context d'impost sobre la renda gairebé nul i al cor d'un centre internacional dinàmic. Andorra atrau aquells que busquen una fiscalitat baixa però regulada, un entorn de vida europeu i un ancoratge institucional reconegut, especialment per a perfils que mantenen vincles econòmics, familiars o financers amb la Unió Europea.
Epona, una empresa de gestió especialitzada a Andorra, us ajuda a avançar estratègicament! Les seves àrees d'especialització inclouen la constitució de societats, l'anàlisi fiscal, l'obertura de comptes bancaris, la comptabilitat, l'expatriació i la reubicació, la compra i el lloguer d'immobles, la compra de cotxes i molt més.