Residència fiscal: on pagueu els impostos?
Abans de discutir els tipus d'interès, determineu la vostra residència fiscal: designa l'estat que grava els vostres ingressos mundials (llavors el tractat fiscal assigna i evita la doble imposició). Tingueu en compte dos factors acumulatius: el temps que passeu a Andorra (el llindar habitual de 183 dies a l'any) i el centre d'interessos vitals/econòmics (residència principal, família, banc, feina/negoci, estudis, assegurança mèdica/CASS, vida quotidiana). Les autoritats fiscals examinen un conjunt de proves consistents, no un sol document: alineeu la vostra adreça, contractes, transaccions bancàries i hàbits a Andorra, i documenteu-ho tot (arrendament/escriptura, factures d'energia, extracte bancari, afiliació a la CASS, bitllets/itineraris de viatge). Per contra, els forts vincles amb França (permanència de la família, gestió efectiva exercida des del territori, ingressos predominantment francesos, fills a l'escola) poden conduir a la reclassificació per part francesa malgrat un permís de residència andorrà. En cas de conflicte, el tractat França-Andorra decideix segons una jerarquia (residència permanent, interessos vitals, residència habitual, nacionalitat i, a continuació, un procediment amistós) i aplica crèdits fiscals en lloc d'una exempció total. En resum: una expatriació amb bons impostos es basa en la coherència general (dies, família, habitatge, feina, banc) i una traçabilitat impecable.
Andorra
Generalment, se us considera resident fiscal si passeu més de 183 dies/any al Principat o si el vostre centre d'interessos econòmics hi és. La residència administrativa (permís de residència) i la realitat de la vida (habitatge, banc, negoci) han de coincidir.
França
La llar fiscal francesa s'avalua segons: residència principal, habitatge/llar, activitat principal i centre d'interessos econòmics. Fins i tot vivint a Andorra, els forts vincles amb França (família, gestió efectiva, immobles predominantment de lloguer) poden crear un risc de reclassificació.
Tractat fiscal
Andorra i França han signat un tractat per evitar la doble imposició. Arbitra els conflictes de residència, l'assignació de drets fiscals (béns immobles, dividends, salaris, pensions, BNC/BIC) i els mecanismes de crèdit fiscal. No cancel·la impostos: els coordina.
Impost sobre la renda (IRPF vs. IRPP): el cor de la diferència
Aquesta és la diferència més visible. A Andorra, l'IRPF no és gaire progressiu, amb un sostre baix (≈10%), deduccions específiques i una declaració senzilla; les rendes de capital poden estar subjectes a impostos lleugers o fins i tot exemptes, segons les condicions. A França, l'impost sobre la renda puja fins al 45%, més les cotitzacions a la seguretat social (17,2%) sobre el capital, enmig d'un laberint de deduccions i llacunes fiscals que compliquen les coses sense reduir la pressió sobre els ingressos alts. Per als treballadors/directius autònoms, Andorra permet estructures fiscals senzilles (salari + dividends) si la substància és real; a França, el compromís es limita ràpidament per les càrregues de la seguretat social i fiscals.
Andorra (IRPF)
Escala progressiva moderada (tipus marginal al voltant del 10%), amb bonificacions i exempcions parcials segons el tipus de renda. Els guanys de capital i certs dividends poden estar subjectes a una tributació lleugera o estar exempts sota certes condicions (participacions, durada, etc.). La declaració de la renda continua sent senzilla i la relació amb l'administració és més directa.
França (IRPP + cotitzacions socials)
Escala progressiva fins al 45% (trams) + cotitzacions socials sobre les rendes de capital (17,2% en principi). Les bonificacions, els nínxols (PEA, Pinel, etc.), el quocient familiar i les deduccions fiscals compliquen el càlcul. El resultat: una major pressió global, especialment sobre les rendes altes.
Assalariats i autònoms
A Andorra, els autònoms i els directius poden optimitzar els seus ingressos mitjançant compensacions i dividends dins d'un marc senzill, sempre que puguin demostrar una substància real (negoci, local, clients). A França, l'elecció entre compensació i dividends es veu obstaculitzada per les cotitzacions socials i l'impost sobre la renda (IR) elevat per sobre de certs llindars.
Impost sobre Societats (IS): 10% vs. 25%
Per a una empresa operativa, la diferència és clara: Andorra aplica un impost de societats nominal del 10%, dins d'un marc relativament simple (pocs recàrrecs, obligacions centrades en la substància real: locals, clients, IGI, fluxos bancaris rastrejables). França: 25% al tipus estàndard (amb un 15% en un tram per a pimes) i un entorn més intensiu en ajornaments/crèdits fiscals (CIR, CII, etc.), útil però administrativament dens. Concretament, l'IS andorrà allibera més efectiu per a inversió o distribució; a França, la pressió nominal és més alta, parcialment compensada per un ecosistema d'ajudes, sempre que es toleri la complexitat.
Andorra
Impost sobre la renda del 10% (tipus nominal). Sistema clar, pocs recàrrecs i comptabilitat orientada a la substància: presència real, factures, IGI, clients, fluxos bancaris. La imatge de "bústia" està prohibida: el banc i l'administració miren la realitat econòmica.
França
Impost sobre la renda del 25% (tipus estàndard), amb un petit tipus reduït del 15% sobre una fracció del benefici per a certes pimes sota certes condicions. França ofereix crèdits fiscals (CIR, III, artesania, etc.) i informes més detallats. Pressió nominal més alta, però un ric ecosistema d'ajudes.
IGI (Andorra) vs. IVA (França): 4,5% vs. 20% (tipus estàndard)
L'impost sobre el consum configura els preus, inclòs l'IVA. Andorra aplica l'IGI (equivalent a l'IVA) amb un tipus general del 4,5%, mentre que l'IVA francès estàndard és del 20%.
Andorra
IGI estàndard 4,5%, tipus reduïts per a certs béns/serveis. Efecte directe: els preus finals sovint són més baixos (excloent-hi els factors d'oferta local). Des d'una perspectiva comptable, l'IGI (Impost sobre la Renda) continua sent més simple.
França
IVA 20% (estàndard), tipus reduïts (10%, 5,5%, 2,1%) per a sectors específics. L'IVA és neutre per als professionals (deduïble), però pesa sobre el consumidor final i el flux de caixa (cobrament vs. desemborsament).
Cotitzacions a la Seguretat Social: CASS (Cotitzacions Franceses a la Seguretat Social) vs. Sistema francès
El cost de la mà d'obra i la seguretat social no són comparables. França ofereix una àmplia cobertura (salut, jubilació, atur, etc.) amb càrrecs elevats; Andorra és més lleugera però amb un abast diferent.
Andorra (CASS)
Tipus global significativament inferior al de França, amb un clar desglossament empresari/empleat. Per als treballadors autònoms, cotització a tipus fix indexada, a preveure en el pla de negoci. Cobertura sòlida tenint en compte la mida del país, complementada amb contractes privats si cal (odontologia, hospitalització, etc.).
França
Cotitzacions elevades, però amb grans beneficis (vacant, maternitat, atur, pensions complementàries, etc.). Per a un empresari, el cost total (salari + càrregues) és significativament més alt; per a un treballador autònom, l'URSSAF i els règims associats representen una despesa important.
Immobiliari, Plusvàlues, Impost sobre la Propietat: Ajusta els teus Actius
Resideixes a França? Residència principal a Andorra? Inversor en lloguer? La solució fiscal depèn de la ubicació de la propietat i de l'estatus de residència.
Andorra
Plusvàlues immobiliàries tributades segons el temps de propietat (tipus decreixents), impostos moderats de transferència/compra (ITP/escriptures). Sense IFI local. La propietat a través d'una empresa andorrana ha de respectar la substància.
França
Plusvàlues immobiliàries franceses tributades a França (règim de reducció al llarg del temps, exempció de la RP). IFI sobre els actius immobiliaris nets per sobre d'un llindar. Els impostos locals i els impostos de transferència són més alts que a Andorra.
Transferència i Donació: Filosofies Oposades
Mudar-se no és suficient per esborrar la influència francesa en el cas d'una donació/herència si els hereus/actius romanen a França.
Andorra
Impost de successions/donacions baix o nul en molts casos (segons la relació i la ubicació dels actius). Un marc senzill, però que s'ha de coordinar amb el dret internacional privat i les normes de localització dels actius.
França
L'impost de successions progressiu amb deduccions basades en els vincles familiars i les donacions són possibles cada 15 anys. En presència d'hereus o actius residents a França, es pot aplicar la tributació francesa, fins i tot si resideixes a Andorra.
Comptes bancaris, dividends, ingressos de valors mobiliaris: fluïdesa vs. deduccions
Els ingressos financers són una palanca d'optimització si el marc legal és coherent i la residència està ben establerta.
Andorra
Fiscalitat lleugera sobre dividends/inversions en diversos casos, subjecta a la substància i al compliment de CRS/KYC. La relació bancària requereix un expedient sòlid (origen dels fons, perfil, activitat).
França
Els dividends, els interessos i els guanys de capital estan subjectes a l'impost únic (30% PFU en principi) o a l'opció d'escala + PS. La declaració i l'intercanvi d'informació (CRS) requereixen que aquests estiguin completament actualitzats.
Casos pràctics: perfils d'expatriats i impactes
Tres situacions comunes per visualitzar l'impacte.
Autònom/consultor individual
Facturació internacional, pocs actius importants: a Andorra, 10% d'impost sobre societats, impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) baix i 4,5% d'impost sobre la renda (IGI) milloren la retenció de diners. Aneu amb compte amb la substància (locals/espai de coworking, clients, facturació) i el risc de residència si es realitzen missions prolongades a França.
Família ocupada a Andorra
Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) baix, programes escolars avantatjosos, IVA/IGI (impost sobre la renda intragrup) favorable diàriament. Si es manté un immoble de lloguer a França, els ingressos de la propietat es graven a França (amb un crèdit fiscal per part andorrana).
Gestor amb una empresa operativa
Compensació/arbitratge de dividends més suau a Andorra. Cal vigilar la gestió eficaç (no gestionar des de França) i el tractat fiscal (fluxos intragrup, preus de transferència).
Llista de comprovació abans del canvi: simple però clar
La fiscalitat andorrana és atractiva, però recompensa les sol·licituds consistents. És millor preparar que reparar.
Per definir
- Residència real: arrendament, presència >183 dies, vida quotidiana canviada.
- Substància econòmica: clients, locals, contractes, IGI (Impost sobre la Propietat Individual), compte bancari andorrà.
- Mapatge d'ingressos: sous, BNC/BIC (Impost sobre la Renda No Lucrativa), dividends, propietats franceses, productes financers.
- Immobiliari: estratègia de lloguer/lloguer, plusvàlues, possible IFI (Propietat d'Inversió Financera) a França.
- Transferència: testaments, règims matrimonials, donacions anticipades.
- Compliment: intercanvis CRS, declaracions d'actius, certificats de residència fiscal.
Conclusió: Fiscalitat a Andorra vs. França: una diferència real si la teva vida segueix la teva adreça
Andorra ofereix un entorn fiscal lleuger, transparent i competitiu (impost sobre la renda de les persones físiques moderat, impost de societats 10%, impost de societats 4,5%), mentre que França continua sent protectora però cara (impost sobre la renda de les persones físiques + cotitzacions a la seguretat social, impost de societats 25%, IVA 20%, impost de transmissions patrimonials). La diferència es tradueix en poder d'inversió i simplicitat administrativa. La clau és la coherència: residir realment a Andorra, establir-hi el teu negoci principal i organitzar els teus actius per complir amb els tractats fiscals. Ben preparada, l'expatriació et permet combinar la qualitat de vida amb l'eficiència fiscal; si no està ben gestionada, t'exposa a ajustaments fiscals per part francesa. Obteniu ajuda per mapejar els vostres fluxos i, a continuació, aprofiteu un marc que millora el vostre negoci i assegura la vostra vida diària.
Epona, una empresa de gestió especialitzada a Andorra, us ajuda a avançar estratègicament! Les seves àrees d'especialització inclouen la constitució de societats, l'anàlisi fiscal, l'obertura de comptes bancaris, la comptabilitat, l'expatriació i la reubicació, la compra i el lloguer d'immobles, la compra de cotxes i molt més.