Quin és el tipus impositiu de societats a Andorra?
L'impost de societats (IS) andorrà és l'impost directe que s'aplica als beneficis obtinguts per les empreses establertes al Principat. És un dels elements centrals del model fiscal andorrà modern, en vigor des de principis de la dècada del 2010.
Tipus estàndard: 10%
El tipus impositiu nominal màxim de l'impost de societats a Andorra és del 10%. Aquest tipus s'aplica al benefici net imposable de l'empresa. En comparació, el tipus de l'IS a França ha disminuït gradualment fins al 25% en els darrers anys, després d'haver estat durant molt de temps per sobre del 30%. Aquest diferencial és un dels motius pels quals molts emprenedors consideren la possibilitat de crear una empresa a Andorra o de transferir-hi una estructura existent.
Tipus efectius de vegades més baixos
Certs tipus d'empreses poden beneficiar-se d'un tipus efectiu més baix, o fins i tot significativament reduït, depenent del tipus d'empresa i la naturalesa dels ingressos.
- Les anomenades empreses "d'orientació internacional" o les estructures de gestió d'actius intragrup poden gravar al voltant del 2% en condicions específiques (activitat internacional, substància local, etc.).
- Les societats holding que tenen participacions en empreses estrangeres poden no estar subjectes a impostos sobre determinats ingressos d'inversions.
Deduccions durant els primers anys
Existeixen mecanismes de deduccions per a les empreses de nova creació. Per exemple, durant els primers anys de funcionament, una part dels beneficis pot estar subjecta a impostos a un tipus reduït (per exemple, el 5% sobre els primers 50.000 € de benefici si la facturació es manté per sota d'un cert llindar). L'objectiu oficial és fomentar la creació d'activitat local, la diversificació econòmica i l'establiment de noves empreses.
Altres impostos aplicables a les empreses d'Andorra
L'impost de societats del 10% no és l'únic factor. Per entendre el cost real de la creació, cal tenir en compte la fiscalitat indirecta, el tractament dels dividends i altres possibles gravàmens. El sistema andorrà s'ha estructurat per mantenir-se transparent i atractiu, alhora que compleix gradualment els estàndards internacionals (OCDE, UE).
IGI: l'equivalent a l'IVA
L'IGI (Impost General Indirecte) és l'equivalent andorrà de l'IVA. El seu tipus general és del 4,5%, significativament inferior als tipus d'IVA estàndard dels països veïns. L'IGI s'aplica a la venda de béns i serveis. Les empreses establertes a Andorra recapten aquest impost indirecte i el remeten a l'administració. Per als emprenedors, això significa una càrrega fiscal sobre el consum molt menor que a França o Espanya, cosa que pot millorar la competitivitat dels preus segons el sector.
Dividends distribuïts a residents
Els dividends pagats per una empresa andorrana a un soci resident fiscal a Andorra generalment estan exempts de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). A la pràctica, això permet eliminar-los del benefici net després de l'impost de societats sense crear una segona capa d'impostos locals. Aquest és un punt clau per als accionistes-gestors que consideren una compensació en forma de distribució, en lloc d'un salari.
Plusvàlues i impostos sobre la propietat
Hi ha un impost específic sobre les plusvàlues sobre béns immobles (transmissió de béns immobles que es troben a Andorra). El tipus és degressiu al llarg del temps: com més llarg sigui el període de tinença, més baix serà el tipus impositiu, fins que desapareix al cap de deu anys. Els tipus poden arribar fins al 15% per a una revenda molt ràpida (menys d'un any). Per a les empreses que posseeixen o revenen béns immobles a Andorra, aquest punt s'ha de tenir en compte des de la fase d'estructuració.
Constitució d'una empresa a Andorra amb finalitats d'expatriació
L'expressió "impost de societats andorrà" sovint s'associa amb una idea simple: "reduir l'impost de societats establint un domicili al Principat". A la pràctica, tant les administracions andorranes com les estrangeres consideren diversos factors: la naturalesa del negoci, la presència real al país i la situació fiscal del gestor.
Residència fiscal i presència real
A Andorra, una persona física es considera resident fiscal, sobretot si passa més de 183 dies a l'any al país o si els seus principals interessos econòmics hi són ubicats. Per beneficiar-se plenament del règim fiscal andorrà, els emprenedors generalment han de:
- Demostrar una presència real
- Gestionar eficaçment el negoci des d'Andorra
- Assumir un rol de gestió local (sovint convertint-se en director/gerent)
En altres paraules, una simple "empresa bústia" constituïda sense substància econòmica, activitat local o governança real a Andorra és cada cop més difícil de defensar, tant respecte a Andorra com al país d'origen.
Constitució de societats i capital social
La majoria de les empreses que operen a Andorra es creen com a societats de responsabilitat limitada, amb un capital mínim relativament baix (de l'ordre d'uns quants milers d'euros, per exemple, uns 3.000 €).
El procés de constitució implica:
- Autorització d'inversió estrangera si el gestor no és andorrà
- Registre al registre mercantil
- Obtenció d'una seu social a Andorra
- Obertura d'un compte bancari local
Es requereixen taxes de registre i taxes anuals (per exemple, taxes de registre mercantil i impost anual, que poden oscil·lar aproximadament entre 800 € i 1.000 € depenent de l'estructura jurídica).
Cotitzacions a la seguretat social i entorn social
El sistema andorrà aplica cotitzacions a la seguretat social que generalment són inferiors a les observades en molts països europeus. El tipus de cotització a la seguretat social (quota de l'empresari + quota de l'empleat) es presenta com a raonable en comparació amb els estàndards veïns. Aquest és un factor important per a les empreses de serveis o consultoria que consideren traslladar la seva compensació salarial al Principat.
Contracte fiscal i transparència internacional
Andorra ja no es considera una "caixa negra" fiscal. El país ha signat acords d'intercanvi d'informació i un conveni de doble imposició amb diversos estats, inclosa França. Aquests acords regulen la fiscalitat transfronterera i tenen com a objectiu evitar els acords artificials.
Conveni de doble imposició
França i Andorra han signat un tractat fiscal que s'aplica en particular a les empreses. Aquest acord està en vigor des del 2016. Impedeix que els mateixos ingressos es gravin dues vegades (al país d'origen i a Andorra), sempre que es compleixin els criteris de residència fiscal i substància econòmica. Per a un directiu francès que es plantegi transferir una activitat a Andorra, aquest punt és crucial: la fiscalitat andorrana es pot aplicar, però només si l'empresa és realment andorrana a la pràctica (direcció, locals, personal, activitat real).
Alineació gradual amb les normes de l'OCDE/UE
Andorra ha modernitzat el seu sistema fiscal des de la dècada del 2010:
- Introducció d'un impost sobre la renda de societats
- Creació d'un impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)
- Implementació de l'IGI (equivalent a l'IVA)
- Augment de la cooperació internacional en l'intercanvi d'informació.
L'objectiu és doble: seguir sent atractiu i alhora ser considerat un soci fiscal creïble. Això significa que els dies en què Andorra simplement es podia utilitzar com a domicili legal amb impostos baixos s'han acabat.
Impost de societats a Andorra: per a qui és rellevant?
No totes les activitats es veuen afectades de la mateixa manera. El tipus impositiu de societats del 10% (o inferior en certs esquemes específics) és particularment atractiu per a sectors amb alt valor afegit i baixa massa física (consultoria, societats holding, gestió d'actius, serveis digitals, propietat intel·lectual).
Perfils objectiu típics
- Gerents d'empreses de serveis i consultoria que poden gestionar el seu negoci des d'Andorra
- Fundadors d'empreses digitals, de comerç electrònic, informàtica, màrqueting, enginyeria, disseny i dades
- Inversors i emprenedors patrimonials que volen centralitzar una societat holding i optimitzar la tributació per dividends
- Perfils centrats en finances privades, gestió d'actius o ingressos per propietat intel·lectual (règles, llicències).
Casos que cal examinar amb precaució
Les activitats que requereixen una presència logística important en un altre país (estoc, magatzem, personal operatiu fora d'Andorra) o una base de clients ubicada en gran part en altres llocs poden tenir dificultats per demostrar que "l'activitat és realment a Andorra". En aquests casos, fins i tot si l'empresa està registrada al Principat, el país d'origen pot reclamar la totalitat o part de l'impost.
En resum: l'impost de societats a Andorra com a eina per establir una empresa, no només com a aparador
L'impost de societats a Andorra està limitat al 10% i pot, en determinats acords, baixar a tipus efectius molt més baixos. L'IGI (Impost sobre la Renda), l'equivalent local de l'IVA, continua estant limitat al 4,5%, i els dividends distribuïts als residents andorrans generalment estan exempts de l'impost sobre la renda. Aquest marc fiscal, combinat amb unes cotitzacions socials moderades i la possibilitat de crear una empresa amb un capital relativament baix, explica l'interès dels emprenedors al Principat. Però aquest sistema no és infundat. Les autoritats andorranes ara exigeixen una presència física, i els convenis internacionals impedeixen els acords artificials purament fiscals. En altres paraules, Andorra continua sent una jurisdicció atractiva per establir una empresa o una societat holding, especialment per a l'expatriació, però el model actual es basa en la substància econòmica, no només en l'adreça postal.
Epona, una empresa de gestió especialitzada a Andorra, us ajuda a avançar estratègicament! Les seves àrees d'especialització inclouen la constitució de societats, l'anàlisi fiscal, l'obertura de comptes bancaris, la comptabilitat, l'expatriació i la reubicació, la compra i el lloguer d'immobles, la compra de cotxes i molt més.