Qui és el "president" d'Andorra?
En moltes cerques de Google, "president d'Andorra" fa sorgir la idea de "qui governa el país?". La resposta requereix un matís important: Andorra és un coprincipat parlamentari. Això significa que hi ha dos caps d'estat simbòlics i garants de les institucions (els coprínceps), i un cap de govern que gestiona els afers polítics i econòmics quotidians.
Els coprínceps d'Andorra: un cap d'estat bicèfal
El paper de cap d'estat es comparteix entre:
- El copríncep episcopal: el bisbe d'Urgell, actualment Josep-Lluís Serrano Pentinat (des del 31 de maig de 2025). Tan bon punt esdevé bisbe d'Urgell, esdevé automàticament copríncep d'Andorra.
- El copríncep francès: el president de la República Francesa, actualment Emmanuel Macron. Cada president francès esdevé automàticament copríncep d'Andorra durant la durada del seu mandat.
Aquest model és únic a Europa: Andorra és l'única democràcia parlamentària moderna el cap d'estat de la qual es comparteix entre un cap d'estat estranger (el president francès) i un dignatari religiós/bisbe espanyol. Aquest sistema es remunta als acords històrics de 1278, que regulaven les relacions de sobirania a la vall andorrana.
El Cap de Govern: el "Primer Ministre" d'Andorra
El veritable líder executiu del país és el cap de govern, conegut com a Cap de Govern. Des del maig de 2019, aquest càrrec l'ostenta Xavier Espot Zamora, reelegit després de les eleccions legislatives i encara en el càrrec a l'octubre de 2025. Supervisa la política econòmica, la fiscalitat, les reformes estructurals, les negociacions internacionals (per exemple, amb la Unió Europea) i l'estratègia per atraure inversors i residents estrangers.
En resum:
- Els Coprínceps = garants constitucionals, imatge institucional, validació de certes lleis i nomenaments.
- El Cap de Govern = cap de govern, líder concret del país.
Per què aquest model polític interessa als candidats expatriats?
Quan considerem traslladar-nos a Andorra —per motius fiscals, patrimonials, de qualitat de vida o d'optimització empresarial— busquem tres coses per sobre de tot: estabilitat política, seguretat jurídica i claredat fiscal. El sistema andorrà compleix aquests tres criteris.
Una estabilitat institucional molt poc freqüent
Andorra no alterna entre un presidencialisme fort i crisis polítiques repetides. El poder està distribuït:
- Els coprínceps representen la continuïtat històrica de l'estat, la legitimitat simbòlica i l'equilibri diplomàtic entre França i Espanya.
- El Parlament (el Consell General) elegeix el cap de govern, que ha de tenir una majoria.
- El govern implementa polítiques econòmiques relativament pragmàtiques: fiscalitat moderada, obertura controlada als inversors i acords de cooperació internacional.
El resultat per a algú que pensa en l'expatriació: les normes canvien menys bruscament que en altres llocs, i els senyals polítics són clars, cosa que tranquil·litza els emprenedors, les professions liberals i els inversors privats.
Seguretat jurídica reforçada per la doble protecció de França i Espanya
El fet que un dels coprínceps sigui el president de la República Francesa i l'altre un alt dignatari espanyol (el bisbe d'Urgell) situa Andorra sota un "paraigua diplomàtic" extremadament singular: el Principat continua sent sobirà, però està estructuralment vinculat a dos grans estats de la UE. Per a un expatriat, això envia un senyal senzill: Andorra no és un estat fantasma. És una micronació reconeguda, integrada als circuits diplomàtics europeus, i l'equilibri constitucional de la qual està supervisat per autoritats de molt alt nivell.
Governança econòmica centrada en l'atractiu
El cap de govern, actualment Xavier Espot Zamora, duu a terme una política centrada en:
- Diversificació econòmica (no basar-se únicament en el turisme i el comerç lliure d'impostos),
- Obertura controlada a particulars amb un patrimoni net elevat (inversors, directius, autònoms, comerciants professionals),
- Fiscalitat competitiva però declarada, compatible amb els estàndards de l'OCDE.
Per a algú que estigui considerant traslladar-se a Andorra per optimitzar la fiscalitat de les empreses, els dividends, les plusvàlues o l'activitat criptogràfica, aquest lideratge polític és un element clau.
Xavier Espot Zamora, Cap de Govern
"President d'Andorra" i fiscalitat: quins són els vincles amb l'atractiu del país?
La pregunta "qui és el president d'Andorra?" no és només una qüestió de coneixement general: toca la percepció d'Andorra com a lloc fiscal. Per què? Perquè alguns països amb impostos baixos són políticament inestables. Aquí, és el contrari: el sistema de baixos impostos està recolzat per una estructura de poder molt sòlida.
Un sistema fiscal competitiu però regulat
Andorra aplica impostos que es mantenen baixos en comparació amb els seus veïns directes:
- Impost sobre la renda limitat al voltant del 10%,
- Impost de societats al voltant del 10%,
- Sense impost sobre el patrimoni a Andorra,
- IVA local (IGI) baix.
Aquest atractiu fiscal és una de les principals raons d'expatriació per a líders empresarials, autònoms amb ingressos elevats, gestors de holdings, inversors financers, etc. Aquestes directrius formen part de la política econòmica del govern, validada dins d'un marc institucional estable.
I el paper dels Coprínceps en això?
Els Coprínceps no fixen impostos diàriament. No voten sobre l'escala d'impostos com ho faria un ministre de Finances.
No obstant això, el seu paper simbòlic és clau:
- Garanteixen la continuïtat constitucional,
- Representen Andorra al més alt nivell diplomàtic,
- Afirmen la seva autoritat sobre certes lleis i nomenaments.
Per a un empresari estranger o inversor privat que busca establir-se, això significa que el sistema fiscal favorable no és una solució temporal: s'allotja en un estat estable i reconegut, amb un cap de govern actiu i dos cocaps d'estat que són molt visibles a l'escena internacional.
Quin és el paper del "president de França" a Andorra?
Aquesta és sovint la part sorprenent: per què el president francès és "copríncep" d'un estat estranger? I què significa això per a algú que vol viure o invertir a Andorra?
Orígens històrics
El president francès hereta un títol que es remunta a l'època en què la sobirania feudal entre el comtat de Foix (al costat francès) i el bisbe d'Urgell (al costat català) es va estabilitzar mitjançant un acord al segle XIII. Aquest pacte es va convertir en la base del sistema polític andorrà modern.
Rol contemporani
Avui dia, el president francès no administra Andorra diàriament. Tanmateix:
- Continua sent un dels dos caps d'estat oficials del Principat,
- Encarna una garantia diplomàtica i institucional,
- Legitima l'estatus internacional d'Andorra.
Per als expatriats, això significa que l'entorn andorrà té el suport polític d'interlocutors de primer nivell a Europa. Això no és insignificant per a la percepció de seguretat jurídica a llarg termini (propietat d'actius, actius, societat holding, etc.).
I en la vida quotidiana d'un expatriat, qui importa realment?
Sobre el terreny, la persona que realment afectarà la vida d'un nouvingut a Andorra no és el copríncep: és el govern.
Procediments de residència i establiment
Els procediments de residència activa (constitució de societats a Andorra, rol de gestor, afiliació a la CASS) o residència passiva (estatus d'inversor internacional, llindar d'inversió, assegurança mèdica privada, presència mínima al territori) són supervisats per l'administració andorrana sota l'autoritat del Cap de Govern i els ministeris pertinents.
És aquest govern qui decideix:
- Les condicions per a la constitució d'una societat,
- La normativa bancària i KYC,
- Les obligacions de declaració fiscal,
- La cooperació amb la Unió Europea en matèria de transparència.
Política econòmica, criptomonedes, finances privades
El govern andorrà treballa activament per atraure perfils d'alt capital humà: negociació financera, gestió d'actius, criptomonedes i consultoria internacional. Busca desenvolupar una economia més diversificada, compatible amb els estàndards de transparència de l'OCDE, sense perdre els avantatges fiscals del país.
En resum: per a algú que vulgui establir-se, obrir una empresa, optimitzar la seva situació fiscal o protegir els seus actius, el punt de contacte operatiu no és "el president d'Andorra", sinó l'executiu andorrà, els ministeris i les autoritats financeres locals.
En resum: Cap president per a Andorra, sinó una arquitectura política dissenyada per a l'estabilitat.
L'expressió "Andorra com a presidenta" es basa en una idea errònia: la d'un únic cap d'estat. En realitat, Andorra és un coprincipat parlamentari, és a dir, un estat dirigit per dos coprínceps que exerceixen conjuntament les funcions simbòliques de cap d'estat, i per un cap de govern que ostenta el poder executiu. Actualment, el país està dirigit per Xavier Espot Zamora, cap de govern, mentre que els dos coprínceps —Josep-Lluís Serrano Pentinat, bisbe d'Urgell, i Emmanuel Macron, president de la República Francesa— assumeixen conjuntament el paper institucional de garants de la Constitució i la continuïtat de l'estat. Aquesta organització, única a Europa, garanteix un equilibri durador entre la independència nacional, l'estabilitat política i l'ancoratge internacional. Per a aquells que consideren l'expatriació, aquesta estructura representa un actiu considerable. El sistema polític andorrà ofereix una sòlida estabilitat institucional, impulsada per dues figures d'alt rang, i un govern centrat en la competitivitat econòmica, la moderació fiscal i la seguretat jurídica. A més, el reconeixement diplomàtic d'Andorra i els seus vincles privilegiats amb França i Espanya reforcen la confiança dels inversors, emprenedors i rics. Així, fins i tot sense un "president" en el sentit tradicional, Andorra encarna una forma rara d'equilibri: un estat sobirà amb una forta continuïtat històrica, una governança estable i una credibilitat internacional reconeguda. Per als expatriats, això es tradueix en un entorn predictible, protector i transparent, ideal per construir una vida o un projecte d'inversió a llarg termini.
Epona, una empresa de gestió especialitzada a Andorra, us ajuda a avançar estratègicament! Les seves àrees d'especialització inclouen la constitució de societats, l'anàlisi fiscal, l'obertura de comptes bancaris, la comptabilitat, l'expatriació i la reubicació, la compra i el lloguer d'immobles, la compra de cotxes i molt més.