Com determinar la vostra residència fiscal?
Els criteris de residència fiscal estan àmpliament harmonitzats internacionalment i s'inclouen a la majoria dels tractats fiscals, inclòs el que hi ha entre França i Andorra.
Els tres criteris principals
- Presència física: més de 183 dies en un país durant un any natural.
- Centre d'interessos econòmics: el lloc on obteniu la major part dels vostres ingressos o on es basa la vostra activitat professional.
- Centre d'interessos vitals: el lloc on viu la vostra família i on es troba la vostra residència principal.
Aquests criteris no són acumulatius sinó prioritzats. Per exemple, fins i tot si la vostra família i la vostra empresa són a Andorra durant menys de 183 dies, aquest país pot ser reconegut com a la vostra residència fiscal. En cas de dubte o doble connexió, el tractat fiscal bilateral serveix per resoldre i evitar la doble imposició.
Cas general: Fiscalitat d'un expatriat francès no resident
Quan un ciutadà francès transfereix efectivament la seva residència fiscal a l'estranger, està subjecte al règim fiscal de no resident respecte a França. Aquest estatus no és merament simbòlic: canvia profundament la manera com l'administració francesa tracta els vostres ingressos, patrimoni i obligacions declaratives. Ser no resident significa que França ja no us grava sobre els vostres ingressos mundials, sinó només sobre els ingressos amb una font francesa identificable. Altres ingressos (salaris, dividends, guanys de capital o lloguers rebuts a l'estranger) estan subjectes al règim fiscal del país de residència, d'acord amb els tractats bilaterals destinats a evitar la doble imposició.
Fiscalitat limitada a la retenció d'impostos francesa
Els no residents només tributen sobre els seus ingressos francesos:
- Lloguers de béns immobles a França,
- Salaris relacionats amb una activitat realitzada a França,
- Guanys de capital sobre béns immobles francesos,
- Pensions de jubilació pagades des de França.
Declaracions d'impostos específiques
Fins i tot com a no resident, heu d'emplenar una declaració d'impostos sobre la renda de no residents (formulari 2042-NR). Certs ingressos estan subjectes a una retenció d'impostos específica.
Impost sobre el patrimoni i els béns immobles (IFI)
Els no residents continuen subjectes a l'IFI per als béns immobles ubicats a França, per sobre d'un cert llindar. Tots els actius situats a l'estranger ja no es veuen afectats.
Estalvi i assegurança de vida
Els productes d'estalvi francesos poden conservar el seu interès. Segons els tractats fiscals, els rescats d'assegurances de vida poden estar subjectes a impostos lleugers o fins i tot exempts al país de residència.
En resum, sortir de França a efectes fiscals no significa "ja no pagar impostos": simplement significa que la càrrega fiscal es trasllada al país on resideixes realment.
Centre en el règim fiscal d'Andorra
Andorra atrau un nombre creixent d'expatriats francesos gràcies a una rara combinació de proximitat geogràfica, estabilitat política i un règim fiscal competitiu. Situat entre França i Espanya, aquest petit principat dels Pirineus, des de la signatura del tractat fiscal francoandorrà del 2015, ha construït un marc transparent i atractiu tant per a particulars com per a empreses. A diferència d'alguns paradisos fiscals històrics, Andorra ja no es considera un territori no cooperatiu: ara aplica estàndards europeus de transparència financera, alhora que manté un sistema fiscal flexible i transparent. Això la converteix en una destinació preferida per a emprenedors, inversors i autònoms francesos que busquen optimitzar la seva situació fiscal sense arriscar-se a ser reclassificats per l'administració francesa.
Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)
El sistema és senzill i progressiu:
- Fins a 24.000 €: 0%,
- Entre 24.001 € i 40.000 €: 5%,
- Més de 40.000 €: 10% (tipus màxim).
Aquest és un dels tipus més baixos d'Europa.
Altres beneficis fiscals
- No hi ha impost sobre el patrimoni (ISF) a Andorra, ni tampoc hi ha cap tributació sobre els actius globals.
- Impost de societats limitat al 10%.
- Els guanys de capital (incloses les criptomonedes) es graven al 10%, de vegades amb deduccions.
Per tant, per a un emprenedor o autònom amb ingressos elevats, la diferència de tipus amb França pot representar un estalvi fiscal important.
Com convertir-se en resident fiscal andorrà?
Per aprofitar al màxim el règim fiscal avantatjós d'Andorra, no n'hi ha prou amb tenir-hi un habitatge o un compte bancari: cal obtenir la residència legal i fiscal reconeguda per les autoritats locals. Aquest procés requereix complir uns criteris estrictes, establerts per la legislació andorrana i auditats regularment pel Govern d'Andorra i l'Autoritat Financera Andorrana (AFA). Andorra distingeix entre dos estatus principals de residència fiscal: la residència activa, destinada a persones que duen a terme una activitat econòmica localment, i la residència passiva, adequada per a inversors i rendistes. En ambdós casos, els residents han de demostrar una connexió real amb el país, tant econòmica com personal.
Residència activa (treball o negocis a Andorra)
- Crear una empresa andorrana (sovint amb una participació mínima del 34%) o ser un empleat local.
- Residir almenys 183 dies a l'any al país.
- Estar registrat a la CASS (sistema andorrà de seguretat social).
- Dipositar una garantia financera a l'AFA (sovint al voltant de 50.000 €).
- Pagar cotitzacions mensuals a la CASS (aproximadament 530 €/mes per a un treballador autònom).
Residència passiva (pensionista o inversor)
- Demostrar recursos suficients per viure sense activitat local.
- Invertir aproximadament 600.000 € al país (immobles, empresa, dipòsit bancari, etc.).
- Dipòsit addicional d'aproximadament 50.000 € (més aproximadament 10.000 € per persona a càrrec).
- Estada mínima de 90 dies/any, però es recomana 183 dies per evitar qualsevol disputa amb França.
Aquestes condicions garanteixen una residència real i impedeixen que França impugni el vostre canvi de residència fiscal.
França vs. Andorra: errors comuns que cometen els expatriats
Mudar-se a Andorra per motius fiscals pot semblar senzill sobre el paper, però a la pràctica, molts francesos cometen errors que posen en perill la seva nova situació. Les autoritats fiscals franceses controlen de prop les sortides a països amb impostos baixos i no dubten a reclassificar un contribuent com a resident francès si no es compleixen clarament els criteris de residència. Aquí teniu els errors més comuns que troben els expatriats francesos que viuen a Andorra i com evitar-los.
Creure que 183 dies són suficients
Aquest és un criteri clau, però no l'únic. Si la vostra família, la vostra residència principal o el vostre negoci romanen a França, les autoritats fiscals franceses poden continuar considerant-vos residents.
Negligir el conveni fiscal
El conveni França-Andorra (2015) determina quin país té dret a gravar els vostres ingressos. Si concedeix la residència a França, pagareu els vostres impostos a França, fins i tot si viviu a Andorra.
Oblidar les vostres obligacions de declaració d'impostos
Els no residents sempre han de declarar els seus ingressos francesos (lloguer, guanys de capital, etc.). Si no ho feu, s'imposaran sancions.
Subestimar la seguretat social
Encara que les quotes siguin més baixes, l'afiliació a la CASS andorrana (Caixa de Seguretat Social francesa) és obligatòria. L'accés a l'assistència sanitària, la jubilació i la seguretat social depèn d'aquesta contribució.
Les claus per a una expatriació fiscal reeixida
El sistema fiscal per als expatriats francesos es basa en un principi fonamental: es paga impost on realment es viu. En altres paraules, no és la adreça postal ni la nacionalitat el que determina la responsabilitat fiscal, sinó la realitat d'on es passa la major part del temps, on es treballa i on es troben els interessos econòmics i familiars. Andorra és una il·lustració perfecta d'aquesta lògica. El país ha aconseguit construir un sistema fiscal modern, transparent i atractiu, tot respectant els estàndards internacionals. El seu impost sobre la renda està limitat al 10%, un dels més baixos d'Europa. No hi ha impost sobre el patrimoni, l'impost de societats és competitiu i l'alta qualitat de vida complementa aquest marc fiscal avantatjós. A això s'hi afegeix un entorn jurídic estable, una moneda comuna amb l'eurozona i la proximitat a França, que facilita el comerç. Però més enllà de les xifres i els tipus, viure a Andorra amb finalitats fiscals requereix un establiment real. El país no només acull residents "administratius": requereix una presència física real, un habitatge, una empresa o inversió local i una contribució a l'economia del territori. És aquesta dimensió concreta la que distingeix una expatriació reeixida d'un simple acord artificial. En definitiva, Andorra no és només un paradís fiscal: és una destinació per a l'assentament a llarg termini, que recompensa la transparència i la coherència. Per als expatriats francesos que desitgen combinar l'optimització fiscal i l'estabilitat, el Principat ofereix un marc sòlid, sempre que hi visquin plenament.
Epona, una empresa de gestió especialitzada a Andorra, us ajuda a avançar estratègicament! Les seves àrees d'especialització inclouen la constitució de societats, l'anàlisi fiscal, l'obertura de comptes bancaris, la comptabilitat, l'expatriació i la reubicació, la compra i el lloguer d'immobles, la compra de cotxes i molt més.